¿D’ON VE ES NOM DE BALEARS

 

Indagar i cercar sa nostra història és un plaer que va més enllà d’arribar a sebre d’on venim, qui som i quins eren es nostros antepassats. En efecte, aquesta recerca t’umpl de tant de goig i saviesa que t’obliga a sentir-te orgullós de sa terra que t’ha vist néixer i que ha estat bres d’una identitat tan reconeguda en temps passats: sa mil·lenària identitat balear.

Una entranyable història que és es punt de partida per entendre quina és sa procedència des baleàrics, quins foren es seus primers pobladors i quines foren ses distintes cultures de s’arxipèlag que l’invadiren, saquejaren, habitaren i s’hi assentaren. Una terra que, al llarg de sa seva història, fou desitjada per tots es qui la descobriren; punt d’aturada i escala de ses gents mediterrànies, amb so seu constant anar i venir comercial cap a ses rutes des metalls i de s’estany principalment. Una terra que fou colonisada per fenicis i cartaginesos.

Unes illes que, englobades com a illes occidentals de la mar Mediterrània, foren conegudes mil anys abans de Crist amb noms com Kromiussa, Melussa, Pitiussa i Ophiussa, de sa més gran a sa més petita. Més tard, n’Estrabó les anomenarà Eudaimones, que significa “illes benaventurades”, una denominació ben preciosa. Però també les anomenaren Gimnèsies, degut a què durant gran part de s’any es seus moradors anaven pràcticament nuus, com es gimnastes grecs.

Finalment, passarien a anomenar-se Balears (o sia, ses illes des tiradors de pedres) ses dues més grosses, i Pitiüses (o sia, illes riques en pins) ses dues més petites, denominacions que es grecs ja empraven devers el 600 abans de Crist.

Segons D. Juan Binimelis, historiador i cronista general des Regne de Mallorca en es segle XVI, es primers mallorquins eren gegants. Deia que es primers habitants de Mallorca havien d’esser gegants, igual que es d’altres illes mediterrànies com Chio, Lemnos, Rodes, Creta i Sicília, perquè a totes aquestes illes s’hi havien trobat construccions megalítiques, obra des primers pobladors. D’aquí, segurament, ve es nom de “clapers de gegants”, amb què en Binimelis designava vulgarment es talaiots.

Però qui resumeix es nostros orígens amb més perícia és es gran historiador d’origen grec, Diodor Sícul, nascut entre el 90 i el 85 a.C. a Agira, antigament Agyrium, a Sicília. En Diodor va fer una descripció detallada de ses nostres illes a sa Biblioteca Històrica, una col·lecció de quaranta volums publicada abans del 30 a.C., que recull es coneixements de s’època. Vet aquí un fragment seu on descriu ses Gimnèsies:

“Hi ha també altres illes davant Ibèria, anomenades pes grecs Gimnèsies, perquè es seus moradors en s’estiu van nuus; i pes romans Balears, per sa seva destresa tirant pedres amb sa bassetja, art en què avantatgen a la resta. És gent donada an es vi, del qual tenen molta falta, com també en tenen d’oli, i per això s’unten amb oli de llentiscle i greix de porc. Els agraden tant ses dònes que donen per una femella tres o quatre homos. Sa seva morada són ets amagatalls de ses penyes i penyals enriscats, on fan es seus albergs. No utilisen or ni argent i prohibeixen rigorosament dur-ne a s’illa, perquè creuen que aquestes riqueses són causa de desgràcies. Quan anaven a sa guerra a favor des cartaginesos, amb sos quals s’havien aliats, barataven es seu sou amb vi i dònes. També és cosa singular lo que feien en es rituals funeraris: esmicolaven es cos difunt, l’aficaven dins una urna i damunt hi acaramullaven pedres grosses”.

¿I qui eren aquests moradors de sa nostra terra? Idò ni més ni manco que es valents foners balears, pares de sa nostra identitat.