¿D’ON VE ES NOM DE BALEARS

 
   Indagar i cercar sa nostra història és un plaer que va més enllà d’arribar a sebre d'on venim, qui som i quins eren es nostros antepassats. En efecte, aquesta recerca t'umpl de tant de goig i saviesa que t'obliguen a sentir-te orgullós de sa terra que t'ha vist néixer i que ha estat bres d'una identitat tan reconeguda en temps passats, sa mil·lenària identitat balear.

   Una entrayable història que és es punt de partida per entendre quina és sa procedència des baleàrics, quins foren es seus primers pobladors, quines foren ses distintes cultures de s’arxipèlag que invadiren, saquejaren, habitaren i on s’assentaren. Una terra que a lo llarg de sa seva història fou desitjada per tots es qui la descobriren, punt d'aturada i estacionament de ses gents mediterrànies amb so seu constant anar i venir comercial cap a ses rutes des metalls i s'estany principalment, una terra que fou colonisada per fenicis i cartaginesos.

   Unes illes que englobades com a illes occidentals de la mar Mediterrània, foren conegudes mil anys abans de Crist amb sos noms de Kromiussa, Melussa, Pitiussa i Ophiussa, de sa més gran a sa més petita. Més tard, n'Estrabó les anomenarà Edeumones, que significa illes benaventurades, una denominació preciosa. Però també les anomenen Gimnèsies degut a què durant sa major part de s'any es seus moradors anaven vestits com es gimnastes romans i grecs, o sia, pràcticament nuus. Finalment, passarien a anomenar-se Balears (o sia, ses illes des tiradors de pedres) ses dues més grosses, i Pitiüses (o sia, illes riques en pins) ses dues més petites, denominacions que es grecs ja empleaven devers el 600 abans de Crist. Segons D. Juan Binimelis, historiador i cronista general des regne de Mallorca en es segle XVI, es primers mallorquins eren gegants. Deia que es primers habitants de Mallorca havien d’esser gegants, igual que es d’altres illes mediterrànies com Chio, Lemsio, Rodes, Creta i Sicília, perquè a totes aquestes illes s’hi havien trobat unes construcions gigantesques (megalítiques), obra des primers habitants de s'illa. D'aquí segurament ve es nom de “Clapers Gigants”, amb què designa vulgarment en Binimelis es talaiots. 

   Però qui resumeix es nostros orígens amb més perícia és es gran historiador d’origen grec, Diodor Sícul, nascut entre el 90 i el 85 a.C. a Agira, antigament anomenada Agyrium, ciutat de Sicília. En Diodor va fer una particular descripció de ses nostres illes en grec i llatí a sa Biblioteca Histórica, una col·lecció de quaranta volums, publicats abans des 30 a.C., amb tots es coneixements de s’època. Vet aquí un fragment seu on descriu ses Gimnèsies:

“Hi ha també altres illes davant Ibèria, anomenades pes grecs Gimnèsies, perquè es seus moradors en s’estiu van nuus; i pes romans naturals, Balears, per sa seva destresa quan tiren pedres amb sa bassetja, art en què avantatgen a la resta. És gent donada an es vi, des qual tenen molta falta, com també en tenen d’oli, i per això s’unten amb oli de llentiscle i grassa de sa xuia. Els agraden tant ses dònes que donen per una femella tres o quatre homos. Sa seva morada són ets amagatalls de ses penyes i penyals enriscats, on fan es seus albergs. No utilisen s’or  o s'argent, i prohibeixen rigorosament que en duguin gens a s’illa, donant per cert que en Geryon, fill d'en Crisauro, fou mort a mans de n'Hèrcules a causa d’aquests metalls. Creuen que si s’alliberen d’aquestes pernicioses riqueses viuran segurs de tota casta d’amenaces, persecucions i tribulacions. Per això, quan anaven a sa guerra a favor des cartaginesos, amb sos quals s’havien al·liats, barataven es seu sou i emoluments amb vi i dònes. Però és encara més de meravellar lo que feien a ses noces, a ses quals es parents i ets amics, seguint un orde d’ancianitat, disfrutaven primer des gusts de s’esposa, brindant amb ells després es pacient novii. També és cosa singular lo que guardaven en es seus mortuoris.  Feien miques es cos difunt, l’aficaven dins una urna, damunt sa qual acaramullaven pedres grosses”.

   ¿I qui eren aquests moradors de sa nostra terra? Idò ni més ni manco que es valents foners balears, pares de sa nostra identitat balear.