¿CAP ON ANAM SENYORS POLÍTICS DE MÉS?

   És molt mal d'entendre lo que passa a sa política autonòmica, amb un govern de talladures sorgit d'una aliança entre partits amb poca representació, però que no estan gens encorreguts en manetjar es nostros interessos segons d'on ve es vent o com més els convé. Poc importa lo que pensin es ciutadans, ni tan sols si amb ses seves decisions perjudiquen sa seva economia o es seus interessos. Aquí impera lo que sempre havien refuat ells mateixos: s’imposició de lleis que feren ets ideals lingüístics i identitaris de sa majoria de ciutadans. Per això, segueixen imposant un estàndar que capola sa nostra manera de xerrar de segles i segles, donen poder a una associació com s'Obra Cultural Balear, màxim exponent des pancatalanisme a Balears, o a un conegut sindicat de mestres encarregat d'inculcar s'ideari catalanista a s’al.lotea. En realitat, actuen exactament igual que es franquisme però a s’enrevés. En lloc des castellà ara ells imposen es català. Però, clar, abans això era feixisme i ara és patriotisme.

   Aquí preval s'abdurda imposició des català an es professionals de sa sanitat pública abans de donar una solució a ses llargues llistes d'espera o a sa manca de metges. Aquí preval dedicar sumes astronòmiques a una política lingüística que només té per objecte arraconar es nostro ancestral mallorquí a ses tenebres més fosques. Aquí preval se creació d'una oficina de “drets lingüístics” amb una partida de cent mil euros perquè es bons catalanoparlants com en Nel Martí, portaveu de Més per Menorca, siguin atesos i agombolats davant aquells qui els “discriminen”. Aquí preval augmentar un vint per cent es doblers públics destinats a s'Institut Ramon Llull (IRL), fins a 600.000 euros l’any que ve, en lloc de crear un vertader Institut d'Estudis Baleàrics dedicat a s’estudi, protecció i foment des mallorquí, menorquí i eivissenc tal com dicta s'Estatut d'Autonomia. D’això darrer, ni xerrar-ne.

   Ara bé, no passa res si tenim carreteres sense acabar i qualcuna sense començar, aules prefabricades, manca de metges, falta de residències per sa gent major, brutor, engrut i murques arreu arreu, depuradores que vessen aigos fecals a la mar, ciutadans aturats que cerquen feina i molts d'altres que no arriben a final de mes. Tot això no són problemes rellevants per ells.

    Però més mal d'entendre és que tot un Partit Popular no s’alci –ni tampoc s’ulsuri: tenen sa sang de peix– per plantar cara a totes aquestes absurdes propostes de partits minoritaris que lo únic que aconsegueixen amb ses seves polítiques és crear divisió i crispació entre sa ciutadania. Tan mal d'entendre és aquesta passivitat com sa porada d’aquest nou Partit Popular d’en Biel Company que no ha gosat sumar-se a ses denúncies presentades per Ciutadans contra s'adoctrinament, quan ells coneixen de primera mà –han governat molts d’anys– lo que s’hi trempa dins es claustres i ses aules balears. 

    Si això ha de ser sa política des segle XXI convendrà fer-se un plantejament per ses pròximes eleccions.