Jaume IV de Mallorca (1337–1375)
Rei titular de Mallorca (1349–1375)
 |
| Jaume IV de Mallorca. |
Quan son pare, el rei En Jaume III de Mallorca, morí a sa batalla de Llucmajor es 25 d’octubre de 1349, combatent contra ses forces d'en Pere IV d'Aragó, cosí segon seu, el rei En Jaume IV tenia només tretze anys acabats de complir.
Aquell dia fou una tragèdia per sa dinastia mallorquina.
Es jove hereu fou ferit en combat, present enmig des desastre. I, a més, es seu conco Pagà de Mallorca, germà natural del rei En Jaume III, morí també a sa batalla, defensant fins es final sa causa mallorquina.
Sa derrota no només acabava amb un rei: dessagnava sa família i liquidava, de fet, s'independència efectiva des Regne de Mallorca.
Mallorca fou incorporada definitivament a sa Corona d’Aragó, i el rei En Jaume IV se convertí en una figura incòmoda: massa legítim per esser ignorat, massa perillós per esser lliure.
També fou capturada sa seva germana Isabel de Mallorca, coneguda a Mallorca com na Bel de Mallorca.
Captiveri i humiliació
Després de sa derrota de 1349, el rei En Jaume IV fou fet presoner i traslladat an es Castell de Xàtiva, en es Regne de València.
 |
| Castell de Xàtiva. |
Hi romangué empresonat aprop de tretze anys, des de 1349 fins 1362, amb trasllats posteriors i vigilància estricta.
No era només un presoner polític: era un símbol vivent d’un regne que, jurídicament, encara tenia hereu.
L’any 1362 aconseguí recuperar sa llibertat. Tornava a s’escena política europea sense exèrcit, sense tresor i sense territori, però amb un títol que encara pesava.
Matrimonis i projecció internacional
Es 14 de desembre de 1363 el rei En Jaume IV se casà amb na Juana I de Nàpols, reina de Nàpols, i esdevengué rei consort d’aquell regne. Es matrimoni no tengué descendència.
Posteriorment se casà amb na Violant de Vilaragut, però tampoc tengué fills legítims reconeguts.
Sa manca de descendència directa marcaria sa fi definitiva de sa línea masculina mallorquina.
Intent de reconquista
Un cop lliure, el rei En Jaume IV no renuncià mai an es seus drets.
Cercà soport a sa cort francesa i intentà aprofitar es conflictes entre sa Corona d’Aragó i Castella per crear una oportunitat de retorn. Participà en campanyes militars dins s’òrbita castellana i intentà articular una expedició per recuperar Mallorca.
Però sa realitat política era clara: Mallorca ja estava consolidada dins s’estructura aragonesa i cap potència europea estava disposada a arriscar recursos per restituir un regne petit però simbòlic.
Fou capturat novament en aquests conflictes i posteriorment alliberat mitjançant rescat.
Es seu regne existia en es dret, però no en es territori.
No pogué tornar mai a governar Mallorca.
Un final lluny de sa seva terra
Morí es 20 de gener de 1375, probablement a Soria, en territori castellà, sense haver recuperat mai es seu regne.
Amb ell s’extingia definitivament sa línea masculina directa iniciada pel rei En Jaume I.
Reflexió final
El rei En Jaume IV no governà Mallorca. No dictà lleis ni presidí corts en es nostro territori. Però això no el fa menor dins sa nostra història.
Fou es darrer rei mallorquí de sang pròpia.
Es darrer hereu directe d’aquell regne creat pel rei En Jaume I i consolidat pel rei En Jaume II.
Amb ell s’acabà una dinastia, però no una memòria.
Sa seva vida és símbol d’una Mallorca que perdé sa seva soberania per ses armes, però que mantengué durant anys una legitimitat viva, encara que fos des de sa presó o des de s’exili.
Llucmajor no fou només una derrota militar.
Fou es punt d’inflexió que transformà un regne independent en un territori integrat dins una estructura més gran.
Després d’ell, Mallorca ja no tornaria a tenir un rei seu.
Però s'història no acabava del tot.
Sa legitimitat dinàstica passà a sa seva germana, Isabel de Mallorca, na Bel de Mallorca.
Amb ella s’obria es darrer capítol d’aquella casa reial mallorquina.
I és precisament aquest capítol es que mereix esser contat.
