DICCIONARI MALLORQUÍ-CASTELLÀ UNOS AMIGOS, ANY 1859.

 Es Diccionari manual o vocabulari complet mallorquí‑castellà (1859): una obra clau per entendre sa consciència lingüística mallorquina des segle XIX

Diccionari mallorquí-castellà, any 1859.

-Naixement d’un diccionari que marcà una època

L’any 1859, a una Palma que encara vivia dins es ritme lent d’una societat pagesa i preindustrial, apareix una obra singular: es Diccionario manual ó vocabulario completo mallorquín‑castellano, signat per uns autors que s’amaguen darrere es nom col·lectiu “Unos Amigos”.

Aquesta obra, impresa a s'Imprenta de sa Viuda de Villalonga, és molt més que un simple vocabulari: és un testimoni directe de sa consciència lingüística mallorquina abans de sa normativisació catalana moderna, i una mostra clara de com un grup d’intel·lectuals locals entenia sa necessitat de preservar, ordenar i dignificar sa llengo pròpia.

-Qui eren “Unos Amigos”? Una autoria col·lectiva i deliberadament anònima

Es diccionari no identifica es seus autors, però es pròleg i s’estil permeten deduir-ne algunes particularitats:

• eren homos instruïts, probablement vinculats a s’ensenyament, es clergat o s’administració;

• tenien coneixements lingüístics sòlids, especialment de fonètica i ortografia;

• coneixien bé es diccionaris castellans i sa tradició lexicogràfica europea;

• estaven familiarisats amb sa llengo viva des poble, especialment amb so mallorquí rural.

S’anonimat no és casual. En aquell temps, publicar obres en mallorquí podia ser vist com una activitat menor o poc prestigiosa dins es món acadèmic castellà. Presentar-se com “Unos Amigos” permetia:

• evitar protagonismes,

• donar una imatge de projecte col·lectiu,

• i reforçar s'idea que es diccionari era una obra feta “per servei públic”.

-Per què feren aquest diccionari? Motivacions explícites i implícites

Es pròleg ho explica amb una franquesa admirable:

“Determinamos formar un diccionario completo mallorquín‑castellano… pero el mejor servicio que podíamos prestar al público era hacer un diccionario manual que estuviese al alcance de todos.”

Això revela tres motivacions principals:

-Necessitat pràctica

Hi havia demanda real d’un diccionari mallorquí‑castellà.

Es mallorquí era sa llengo de sa vida quotidiana, però es castellà era sa llengo de s’administració, es comerç i s’escola. Un diccionari ajudava a:

• traduir documents,

• entendre sermons i textos religiosos,

• facilitar s’ensenyament,

• i millorar sa comunicació entre classes socials.

-Voluntat de modernisar sa llengo

Es diccionari mostra una clara voluntat de:

• ordenar sa llengo,

• establir criteris ortogràfics,

• i donar una imatge culta i sistemàtica des mallorquí.

Això és especialment visible dins sa secció d’Ortografía mallorquina, una de ses més completes de tot es segle XIX.

-Dignificació cultural

Tot i que no ho diuen explícitament, s’obra respira una idea profunda:

es mallorquí és una llengo digna de ser estudiada, escrita i preservada.

Això, a 1859, és una afirmació cultural potent.

-Com escrivien? Un sistema ortogràfic propi i coherent

Es diccionari de 1859 no segueix cap normativa moderna (que encara no existia), sinó que crea un sistema propi, basat en sa fonètica mallorquina i en sa tradició gràfica local.

-Tres accents per tres valors vocàlics

Distingeixen:

• e muda (sense accent o amb greu si és llarga),

• e tancada (accent agut),

• e oberta (accent circumflex).

Això permet diferenciar:

• Déu / deu / dèu

• seu / séu / sèu

És és mateix sistema empleat per D. Pere Antoni Figuera en es diccionari mallorquí-castellà de 1840.

-Representació de sa r final

Observant que sovint no se pronuncia, expliquen com s’ha de llegir, però decideixen mantenir-la escrita per evitar confusions.

-Grafies consonàntiques

Es diccionari emplea:

• ñ pes so /ɲ/ (no ny),

• ss entre vocals,

• ll tradicional,

• ch només en castellanismes,

• y com a vocal i consonant segons tradició antiga.

És una ortografia mallorquina, i reflecteix fidelment es xerrar

de mitjan segle XIX.

-Estructura i metodologia des diccionari

Es diccionari és un manual, però supera ses 600 pàgines.

Es criteris declarats són moderns:

• només defineixen paraules amb més d’un sentit,

• eliminen mots antiquats,

• incorporen paraules noves “autorissades pes ús”,

• segueixen es diccionari de sa Real Academia per sa part castellana.

Això converteix s’obra en un diccionari d’ús, no només de referència.

- Es lèxic: un retrat viu de sa Mallorca des XIX

Es diccionari recull milers de paraules de:

• sa vida pagesa,

• es món domèstic,

• sa religió,

• la mar,

• ses feines tradicionals,

• sa vida quotidiana.

Aquest lèxic és un patrimoni cultural de primer ordre.

- Conclusió

Es Diccionario manual ó vocabulario completo mallorquín‑castellano (1859) és una obra essencial per entendre:

• sa consciència lingüística mallorquina,

• sa tradició ortogràfica pròpia de s’illa,

• es lèxic viu des nostres padrins,

• i sa voluntat d’un grup d’intel·lectuals de dignificar sa llengo pròpia.

És una obra feta per mallorquins, per a mallorquins, i representa una de ses aportacions més importants a s'història cultural de Mallorca.

Per llegir o descarregar es diccionari clica damunt aquest enllaç.

👇👇

https://drive.google.com/file/d/16aKNrnJtMYDaEa50n2j2sbHST6ZO-DML/view?usp=sharing