SANXO I DE MALLORCA, EL PACÍFIC.

 Sanxo I de Mallorca, el Rei Pacífic (1274–1324)

Un monarca prudent que mantengué viu es nostro regne en temps d’incerteses

El rei Sanxo I de Mallorca.

En Sanxo I de Mallorca, conegut per tothom com en Sanxo El Pacífic, fou es segon rei de sa dinastia mallorquina i un des governants més sensats que ha tengut mai es nostro antic regne. Fill d’en Jaume II i de n’Esclaramunda de Foix, nasqué a Perpinyà cap a finals des segle XIII, en un temps en què Mallorca, Rosselló, Cerdanya i Montpeller formaven un petit però orgullós estat mediterrani. Des de ben jove cresqué envoltat de mestres, consellers i ambaixadors que li inculcaren un profund respecte per sa paraula donada i per s’art de negociar. Aquest ambient cortesà, ric en llengos, costums i influències, modelà un príncep prudent i reflexiu, més inclinat a ses aliances que no a ses armes. Amb so pas dets anys, aquest caracter pacífic se convertí en sa seva principal virtut com a monarca, i marcà profundament es rumb polític d’un regne que, tot i petit, sabia mourer-se amb intel·ligència dins s’enrevessat mapa mediterrani medieval.

Un príncep format entre corts i diplomàcies

Palau dels reis de Mallorca, a Perpinyà

De ben jove, en Sanxo fou educat entre ambients cortesans, especialment a França, on aprengué ses arts de sa diplomàcia, es bon govern i sa prudència. Aquella formació marcaria per sempre es seu estil: un rei que preferia sa paraula a s’espasa, i s’entesa a sa confrontació.

A més, passà llargues temporades en es Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà, centre polític i cultural de sa dinastia, un edifici que encara avui testimonia sa grandesa d’aquella cort refinada i mediterrània. Allà aprengué a mourer-se amb habilitat dins es món de ses aliances i des pactes.

Accés an es tron i consolidació des regne

Quan es seu germà major renuncià a sa successió per abraçar sa vida religiosa, en Sanxo esdevengué hereu i, finalment, rei de Mallorca l’any 1311.

Des d’aquell moment, dedicà tots es seus esforços a enfortir ses institucions, protegir es comerç marítim i mantenir sa pau amb ses grans potències que l’envoltaven.

Durant es seu regnat, es Consell Reial, es Consolat de Mar i ses Corts Generals guanyaren pes i estabilitat. En Sanxo sabé escoltar es jurats, es nobles i es mercaders, i això li permeté governar amb equilibri i justícia.

Un rei de pau enmig d’un món convuls

Mentres altres monarques cercaven glòria amb espases i conquistes, en Sanxo trià un camí diferent:

• reforçà es Consolat de Mar, que regulava es comerç i ses relacions marítimes

• mantengué relacions diplomàtiques hàbils amb Aragó i França, evitant conflictes

• protegí es comerç que feia de Mallorca un punt clau dins sa Mediterrània, especialment amb Gènova, Pisa i Tunísia.

Per això, es poble i ses cròniques li donaren es sobrenom d’el Pacífic.

Palau del rei Sanxo I, a Valldemossa.

Durant ses seves estades a Mallorca, en Sanxo residia sovint an es Palau del Rei Sanxo a Valldemossa, una fortalesa reial situada entre muntanyes, que ell mateix amplià i embellí. Aquell palau, que més tard esdevindria cartoixa, fou un des centres polítics i simbòlics des regne.

Matrimoni, cultura i problema successori

En Sanxo se casà amb na Maria de Nàpols, princesa de sa casa angevina, en un matrimoni que reforçava llaços amb Itàlia.

Tot i això, no tengueren fills, i això provocà un buit successori que ell resolgué designant com hereu an es seu nebot Jaume III, fill d’en Ferran de Mallorca.

Durant es seu regnat, en Sanxo també protegí s’activitat cultural i religiosa:

• afavorí es monestirs i es convents

• donà soport a sa construcció de temples

• mantengué bones relacions amb la Santa Seu

Conflictes latents amb Aragó

Tot i sa pau aparent, en Sanxo hagué de gestionar tensions amb sa Corona d’Aragó, que mai acceptà del tot s'independència mallorquina.

En Sanxo sabé mantenir es regne fora de conflictes, però sa situació quedà fràgil i esclataria després de sa seva mort.

Mort i llegat

Sepulcre del rei Sanxo I de Mallorca a Perpinyà

En Sanxo I de Mallorca morí es 4 de setembre de 1324 a Formiguères. Es seu sepulcre se conserva a sa Catedral de Palma, mentres que sa seva estàtua jacent —una de ses imatges més conegudes des monarca— se troba a sa Catedral de Sant Juan Baptista de Perpinyà, a França. Sa seva mort marcà es final d’un regnat discret però essencial per s’estabilitat i sa continuïtat des Regne de Mallorca.

Es seu llegat és clar:

un regnat de pau, d’ordre i d’intel·ligència política, que mantengué viu es nostro regne en un temps en què tot semblava afavorir sa força des més grans.

Reflexió històrica: en Sanxo, un rei entre silencis i saviesa

En temps de renou i ambicions, en Sanxo trià es camí des silenci i de sa saviesa.

No deixà grans gestes militars ni conquistes que omplin llibres, però sí que deixà un marca imborrable, una petjada que encara avui se pot percebre en sa nostra memòria col·lectiva.

En Sanxo entengué que sa força d’un regne petit se troba en sa diplomàcia, en sa capacitat de fer-se respectar sense provocar.

Governar, per ell, no era dominar, sinó escoltar, negociar i preservar.

És, per això, un exemple de lideratge discret però ferm, d’aquells que no criden però que deixen senyal.

Un rei que, amb intel·ligència i prudència, donà continuïtat a un projecte mallorquí que encara avui mos xerra de soberania, de cultura i de memòria.

Quan passam per Valldemossa, o quan miram cap a Perpinyà, no veim només pedres ni palaus: veim es testimoni d’un regnat que sabé fer de sa pau una forma de resistència.