GUILLEM DE TORRELLA. CAVALLER TEMPLARI, ANY 1229.

Guillem de Torrella (Turricella), cavaller templari de 1229 i fundador de Santa Margalida.

Sepulcre d'en Guillem de Torella, any 1267.

Un cavaller templari, trenta cavallers baix es seu comandament, tres-cents peons i una vida arrelada a Mallorca després de 1229.

Dins s’iglésia de Santa Margalida, en es carrer Sant Miquel de Palma, una làpida moderna i un sepulcre gòtic medieval mos permeten posar nom i rostre a un des protagonistes reals de sa fundació des regne de Mallorca.

Sa làpida de 1971

Col·locada es 31 de desembre de 1971, s'inscripció diu:

Hic iacet Guillelmus de Turricella. MCCLXVII.

En septiembre de 1229 desembarcó con treinta caballeros y trescientos  peones, que su tío el obispo de Gerona, don Guillermo de Cabanellas, a sus costas prestó al rey don Jaime I, para la conquista de Mallorca.              

Aquest “Guillelmus de Turricella” correspon an en Guillem de Torrella, cavaller templari documentat que participà activament en sa conquista an es costat d'En Jaume I.

Sa forma llatinisada Turricella és plenament coherent amb so llinatge Torrella.

Un contingent considerable

Segons sa làpida, desembarcà es setembre de 1229 amb trenta cavallers i tres-cents peons, contingent finançat pel bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles.

Movilisar una força així implicava una capacitat econòmica notable. Sa conquista no fou una empresa improvisada, sinó una operació planificada on llinatges nobles i autoritats eclesiàstiques invertien recursos amb expectativa de terres i drets dins es nou regne.

Es sepulcre gòtic: peça des segle XIII

Dins sa mateixa iglésia se conserva es seu sepulcre gòtic des segle XIII, plenament contemporani an es període immediat posterior a sa conquista i coherent amb sa data de mort (1267).

Es cavaller hi apareix representat jacent, vestit amb hàbit blanc de s’Orde del Temple, amb sa creu rotja sobre sa capa, símbol inequívoc de sa seva condició de cavaller templari.

Encara se conserven restes de sa policromia original, que permeten identificar clarament sa creu. Damunt es sepulcre hi figura un escut amb una torre, element heràldic que remet directament an es llinatge Torrella.

A s'imatge que acompanya aquest article (fotografia d"un servidor) se pot observar es conjunt complet: es cavaller jacent, s’escut amb sa torre i, just davall, sa làpida moderna amb so nom llatinisat Guillelmus de Turricella. Aquesta convivència dins es mateix espai reforça s'identificació entre Turricella i Torrella i mostra sa continuïtat entre memòria medieval i commemoració contemporània.

Fundador de Santa Margalida

En Guillem de Torrella no fou només un combatent.

És considerat un des fundadors des convent de Santa Margalida, establit poc després de sa conquista. Sa seva filla, sor Catalina de Torrella, fou sa primera abadessa.

Aquest fet confirma s’arrelament familiar i patrimonial des llinatge dins sa nova estructura cristiana de Mallorca.

1267: una vida arrelada a Mallorca

Sa data “MCCLXVII” indica s’any de sa seva mort.

Si arribà amb s’exèrcit el 1229 i morí gairebé quaranta anys després, visqué plenament dins sa Mallorca cristiana, consolidant patrimoni i contribuint a configurar es nou regne.

Conclusió

S'història sovint mos conta a partir de reis i grans gestes, però es regne de Mallorca no se construí tot sol.

Homos com en Guillem de Torrella — cavaller templari, participant en sa conquista i fundador de Santa Margalida — foren peces essencials d’aquell moment fundacional.

Sa làpida moderna mos recorda es nom.

Es sepulcre gòtic des segle XIII mos mostra sa presència real, tangible, d’aquell cavaller que visqué i morí a Mallorca.

Més enllà de mites o simplificacions, aquesta doble memòria — pedra i inscripció — mos permet posar rostre a un des protagonistes reals de 1229.

I entendre que sa nostra història no és abstracta: té noms, té llinatges i té llocs que encara avui podem veure.