RONDAYA DE RONDAYAS, ANY 1817.

 Palma 1817: sa llengo mallorquina impresa en paper

 

Rondaya de Rondayas, any 1817.

Hi ha documents que no admeten discussions. I un d'ells és sa Rondaya de Rondayas en mallorquí de D. Tomàs Aguiló i Cortès.

Aquesta obra fou impresa per primera vegada a Palma l'any 1815, a s'imprenta d'en Felip Guasp -devora sa presó-, com es mateix autor deixa escrit. Però sa portada que expós correspon a sa segona impressió, de 1817, també estampada a Palma. 

No és teoria. 

No és interpretació.

És paper imprès.

Una obra mallorquina, impresa a Mallorca

Sa portada ho diu clar:

    "An sa imprenta de Felip Guasp"

A 1817, en ple segle XIX i dècades després de sa Nova Planta, quan sa llengo pròpia havia quedat defora de s'àmbit oficial, a Palma s'imprimia un llibre en mallorquí.

Sense acadèmies. 

Sense normatives modernes.

Sense cap reconeixement oficial. 

I, tanmateix, s'escrivia. I s'imprimía.

No és un recull filblòric 

Sa Rondaya de Rondayas no és un aplec de rondalles populars com es que, més endavant, recolliria Mossèn Antoni Maria Alcover.

És una peça literària breu, amb to moralisant i influències barroques - com es Cuento de cuentos  d'en Francisco de Quevedo - però amb un valor afegit: està escrita en mallorquí i impresa a Mallorca.

Un testimoni que pesa

Sa segona impressió de 1817 que expòs és una prova material que sa llengo mallorquina:

· Era escrita.

· Era llegida.

· I era ben viva per sortir d'imprenta.

No xerram d'una tradició exclusivament oral. Xerram d'una llengo que també tenia presència en es món imprès.

Una baula de sa nostra història

D. Tomàs Aguiló no fundà cap escola ni redactà cap gramàtica. Però amb aquesta obra deixà constància d'una realitat: sa llengo mallorquina era present dins sa cultura escrita mallorquina a principis des segle XIX.

I sa portada de 1817 que expòs és sa prova visible.

A vegades, un document antic diu més que moltes paraules modernes.