dimarts, 28 d’agost del 2018

RESPECTAR SES NOSTRES TRADICIONS I ANTIGUES COSTUMS, ÈS ESTIMAR SA NOSTRA TERRA I SA NOSTRA ANTIQUÍSSIMA LLENGO.




   Una terra que olvida ses seves pròpies tradicions, ja siguí per desidia des seus habitants, o per s'injusta imposició d'altres terres invassores, se pot convertir en una terra sense futur. Un poble no pot seguir cresquent sense es seu passat. Ses Illes Balears tenen una gran carga tradicional, amb constums inspirades i lligades a la mar Mediterrània que les besa, i en quant a lo agrari, hem de considerar que vàrem tenir una gran dominació musulmana que si bé donà impuls agricola en benefici des pagès mallorquí, millorava sense dubte es manteniment des seu exèrcit i sa seva extensa cavalleria. No hem d'olvidar que es camp balear encara conserva es pas dets aràbs amb ses seves cançons d'una decadència que encara perdura a ses nostres ments.

Qualcuna de ses tradicons des camp mallorquí se remonta a temps anteriors a sa denominació àrab, com per exemple es batre amb ses seves caracteristiques eres que provenen des romans. De totes maneres es batre ja el trobam a sa Biblia.




En quant a s'alimentació, hem de dir que també mos garantisa una antiguetat balear evident, posat que es pamboli té es seu origen a ses jueries, degut a que an es jueus sa seva religió els prohibia menjar productes des porc, per qual motiu optaren per untar es pamboli, que a ses Balears el varen millorar amb s'ús de sa tomàtiga, menjar utilisat modernament a Catalunya. En quant an es cocorrois són mencionats en es Talmud. És bo recordar que es Talmud és es llibre de sa religió juea amb sos preceptes ensenyats pes seus doctors i observats rigurosament. Balears, continuant amb sa garantia de s'antiguetat, direm que es crespells tenen sa forma de s'estrella de David, i ses panades tipícament mallorquines, coincidents amb sa Pasco del Senyor. També confirma una antiguetat a sa nostra terra s'existència des tumbet mallorquí i ses faves esqueldines.




   Sa terra mallorquina/balear té un encant especial, com compta en Robert Graves en es seu llibre "La Diosa Blanca".

    Es nostro amic Pere Parpal Lladó va escriure sobre sa possibilitat de que n'Anníbal hagués nascut a una de ses nostres illes, coincidint sa seva afirmació amb s'opinió de varis historiadors, com en Binimelis, en Dameto, etc. i degut a ses bones relacions que mantenien es cartaginesos amb sos pobladors de Balears, qualcuns escriptors diuen que n'Amílcar s'havia casat amb una espanyola riquíssima i de notable hermosura que frecuentava Mallorca pets anys 224 a. de J.C., freqüentant aquesta il.lustre parella s'Illa de Cabrera, a sa qual existia es temple de na Juno, lo qual afirma n'Estrabó en comentar que es gentils tenien i veneraven a na Juno com a misser des naixements. I continua en Binimelis: "i estant aquesta senyora a sa dita Illa, degut a sa gran devoció que tenia a sa deesa Juno, li nesqué un fill an es qual anomenaren Anníbal". 

   Aquest Amílcar, ademés de n'Anníbal tengué altres tres fills, n'Asdrúbal, en Magon i n'Hannón. 

 
Seria oportú recordar qualque cosa sobre n'Estrabó, que era un celebre grec, disciple des gramàtic Aristodem. Va néixer a l'any 60 a.de J.C. i va morir en temps d'en Tiberi en ets anys 25 de sa nostra era. Va compondre "Memorias Históricas", obra de 43 volums. Un detall se destaca d'aquest celebre personatge que confirma s'existència des Temple de na Juno, diguent, referint-se a ses Balears: "aquestes són ses Illes en sa part d'aquí de ses columnes d'Hèrcules." Mos comentava es citat amic Pere, que essent Comandant Militar de Cabrera va coneixer a dos aviadors nord-americans que practicaven submarinisme, que devant de sa Conillera hi havia un temple sumergit baix de ses aigos. ¿Seria es temple de na Juno an es que se refereix s'historiador Binimelis?

Actualment a Cabrera s'han fet qualcunes prospeccions i s'ha confirmat s'existència d'un monestir amb una comunitat de religiosos.

   Hi ha noticies d'una carta que Sant Agustí va enviar a dits religiosos devés ets anys 398, i el Papa Sant Gregori es Gran devés l'any 590 va enviar uns escrits a dits monjos de Cabrera.

Es nostro amic se demanava ¿Per què ses fabuloses cantitats per imposar es català a Balears en perjudici des mallorquí no s'inverteixen per investigar lo que me varen confirmar ets aviadors nord-americans?

   Estimat lector: ¡Quanta importància tenen ses nostres Illes Balears davant s'història! Desitjam que en justícia, un dia, siguem lliures en s'ús de sa nostra llengo, a s'igual que la resta de provincies espanyoles.

   S'antiguetat de sa nostra llengo i de sa nostra història, mos atestigua amb dret a disfrutar de lo que som sense intervencions egoistes d'altres provincies.


   José A. Ripoll.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada