SA LLENGO I S'ESTATUT.

Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears.

Sa llengo i s’Estatut: una reflexió necessària

Sa Transició i sa Constitució de 1978 suposaren una etapa de reconciliació entre espanyols. Però, quaranta anys després, constatam amb tristesa com un sector polític ha romput s’statu quo democràtic i ha vulnerat sa Constitució, s’Estatut d’Autonomia i sa Llei en es Parlament de Catalunya per aconseguir es seus fins.

Encara que qualcuns ho mirin amb distància, s’independentisme català inclou Balears dins es seu “Procés”. Amb s’excusa de sa llengo mantenen una equidistància calculada, però aquest cel·lofà ja ha caigut: es seu Cavall de Troia són ets inexistents “Països Catalans”, un projecte que certs partits i entitats de Balears alimenten demanant fins i tot un “referèndum” secessionista per 2030.

Una solució jurídica que ja existeix

Mos rebel·lam davant això i proposam una solució que ja funciona: es model valencià.

S’Estatut d’Autonomia de sa Comunitat Valenciana, constitucional i plenament legal, afirma que sa llengo pròpia és es valencià, a més des castellà.

Per coherència i dignitat, s’Estatut d’Autonomia Balear hauria d’afirmar que sa llengo pròpia de Balears són ses nostres modalitats insulars: mallorquí, menorquí i eivissenc-formenterenc.

Una realitat sociolingüística innegable

A Balears conviuen dues llengos. Mos volen fer creure que s’espanyol no és llengo pròpia, però un repàs històric ho desmenteix:

• S’espanyol s’ha empleat a Balears de manera continuada des de s’Edat Moderna.

• Fins i tot en Joan Alcover firmava “Juan”, com era habitual en sa seva època.

• Ses institucions, es comerç i sa vida jurídica han empleat es castellà durant segles.

Una denominació introduïda amb intenció

Dir que sa nostra llengo és “català” no és innocent. Es Decret Regulador de sa Preautonomia Balear (1978) ja va evitar que s’introduís aquesta denominació. Però finalment s’imposà a s’Estatut, convertint en categoria jurídica s’afirmació que “es català és sa llengo pròpia de ses Illes Balears”.

Una realitat històrica que no quadra amb so relat catalanista

Històricament, es baleàrics no hem estat mai catalans:

• En temps de sa Conquista (1229), es comtats catalans eren vassalls del rei de França, no un estat soberà.

• Un comtat no tenia preeminència damunt un Regne, com era Mallorca.

• Catalunya medieval tenia poca població i fomentava sa repoblació; és inversemblant una arribada massiva que arraconàs es pobladors nadius.

• Si haguessin vengut amb sa seva cultura completa, per què només quedà sa llengo i no ses seves tradicions? A Balears tenim gastronomia, arquitectura, indumentària i balls pròpiament illencs, ben diferenciats.

Es “romanç mallorquí”: una llengo viva abans de sa Conquista

Abans de sa reconquista aragonesa, a Mallorca ja se xerrava romanç mallorquí, una llengo vulgar que pervisqué durant sa dominació islàmica.

Diverses fonts ho corroboren:

• En Cecili Metel xerrava de Balearicum eloquium.

• Es filòsof àrab Ibn Sidah afirmava que es seu àrab no era pur per viure envoltat de gent que xerrava “romanç”.

• En Ramon Llull escrivia en “pla de Mallorca”.

• En es segle XVI ja hi havia literats que escrivien en “mallorquí”.

• Tenim ortografies i diccionaris de mallorquí i balear anteriors a moltes gramàtiques catalanes.

Llengos intel·ligibles, però diferents

Si qualcú encara té dubtes, basta mirar altres casos:

• Gallec i portuguès: llèngos germanes, però jurídicament diferents.

• Danès, noruec i suec: s’entenen entre ells, però cada un és una llengo oficial.

• Valencià i català: així ho recullen es texts legals.

Sa intel·ligibilitat no defineix una llengo; ho defineix sa comunitat que la xerra i es seu reconeixement jurídic.

Un precedent important: Palma, 1980

A 1980 se celebrà a Palma es XVI Congrés de Llengos Romàniques. Més de 700 professors i especialistes se negaren a firmar es document final per ser massa pro-catalanista. Defensaren sa diversitat i sa pluralitat. No els desautorisem ara.

Per Balears, per sa nostra essència

Demanam que s’Estatut d’Autonomia Balear afirmi clarament que sa llengo pròpia de Balears, a més des castellà, són ses nostres modalitats insulars: mallorquí, menorquí i eivissenc-formenterenc.

No ho deixem de costat. En això mos hi va sa nostra essència, sa nostra forma de ser i sa nostra cultura. Si no actuam, ja sabem cap on mos aboca es “Procés”.

Estam avisats.

Toni Deudero Toni Ballester