ES REGNE DE MALLORCA.

ES REGNE DE MALLORCA: CORONA, FRANQUESES I DIGNITAT

 Regnum Maioricarum. Expressió testamentària (1272)
conservada a s’Arxiu de sa Corona d’Aragó.

Hi ha conceptes que amb sos pas des temps s’han anat empetitint, no perquè hagin perdut significat, sinó perquè s’han explicat fora de context. Paraules com regne, franqueses o soberania sovint s’interpreten amb una mirada actual que no encaixa amb sa realitat medieval, i és aquí on neixen moltes de ses confusions.

Mallorca fou un regne, i no és cap metàfora ni cap exageració. No xerram d’un estat modern, sinó d’una realitat política medieval amb entitat pròpia, amb institucions, amb dret i amb capacitat d’organisació. Aquesta condició no és fruit d’un relat posterior, sinó que se troba documentada. Es testament d’en Jaume I de 1272, efectiu el 1276, menciona explícitament es regnum Maioricarum, és a dir, es Regne de Mallorca, i aquest document se conserva a s’Arxiu de sa Corona d'Aragó, una font clau per entendre sa seva existència jurídica.

Otorgament de ses Franqueses (1230).
Fonament jurídic des futur regne.

Aquest regne, però, no apareix des no-res. Ja el 1230, després de sa conquista, en Jaume I otorga sa Carta de Franquesa de Mallorca, un text fonamental que estableix un marc jurídic propi. Hi regula garanties judicials, exempcions fiscals, règim de propietat i formes d’organisació municipal. No és només un conjunt de privilegis, sinó un vertader pacte fundacional que defineix una comunitat amb normes pròpies i amb una manera concreta d’entendre es poder.

Amb sa creació efectiva des regne el 1276, durant es regnat d'en Jaume II de Mallorca, aquesta base jurídica se converteix en una estructura institucional consolidada. Mallorca passa a disposar de cort pròpia, administració diferenciada, hisenda pròpia i òrgans de representació. Ara bé, aquesta realitat s’ha d’entendre dins es marc feudal, on sa soberania no era absoluta, sinó condicionada per vincles personals. Després des Tractat de Perpinyà de 1279, el rei de Mallorca queda vinculat al rei d’Aragó per relació vassallàtica, fet que limita es seu marge d’actuació, però no elimina sa seva condició reial ni sa personalitat jurídica des regne. Mallorca no esdevé una província, sinó que continua essent un regne dins una estructura política més ampla.

Llucmajor, 1349.
Fi de sa dinastia privativa mallorquina.

Aquest equilibri se romp a mitjan segle XIV, quan en Pere IV d'Aragó, cosí segon d'en Jaume III de Mallorca, intervé contra ell. Tot i que sa justificació formal se basa en arguments feudals, es resultat és clar: una incorporació per la força. Es 25 d’octubre de 1349, a Llucmajor, en Jaume III de Mallorca mor combatent, i aquest fet té una lectura política evident: un rei que mor defensant es seu territori no exerceix una funció delegada, sinó un poder propi.

Amb sa seva mort s’acaba, en sa pràctica, una dinastia. Es seu fill, Jaume IV de Mallorca, encara ho intentaria, però fou capturat i passà anys empresonat dins territoris de sa Corona d’Aragó. Tot i esser alliberat, no aconseguí recuperar es regne i morí el 1375 sense haver pogut exercir es poder reial. Sa seva germana, Bel de Mallorca, mantengué sa legitimitat dinàstica en s’exili, però sense capacitat real de restauració.

Malgrat aquesta ruptura, Mallorca no perd immediatament es seu sistema propi. Durant segles manté dret propi, institucions com es Gran i General Consell i un sistema fiscal diferenciat, hereus d’aquell esperit pactista nascut amb ses Franqueses. Aquesta continuïtat institucional s’estén fins a 1715, quan se produeix una transformació profunda des model polític amb sa nova organisació borbònica.

Per tot això, afirmar que Mallorca fou un regne no és cap recurs retòric, sinó una constatació històrica basada en documentació i en una lectura ajustada an es seu context. No era un estat modern, però tampoc una simple dependència administrativa. Era un regne amb entitat pròpia dins es marc feudal.

Recordar-ho no és exagerar. És posar cada cosa an es seu lloc.

Fonts i referències

– Testament d’en Jaume I (1272)
– Carta de Franquesa de Mallorca (1230), Arxiu de sa Corona d'Aragó
– Crònica de Pere IV d'Aragó
– Documentació sobre Jaume IV de Mallorca (captivitat i mort, 1375)