Mapa de “La Civtat de Mallorca”, realisat per Antoni Garau l’any 1644. Un des testimonis gràfics més detallats de sa Mallorca del segle XVII.
Quan avui miram Palma des de la mar, costa imaginar com era aquella ciutat antiga tancada darrere murades, plena de convents, campanars i carrers estrets. Bona part d’aquella ciutat ja no existeix. Ses murades foren esbucades, molts d'edificis desaparegueren i sa ciutat se transformà completament entre es segles XIX i XX.
Per això, documents com aquest mapa de 1644, titulat “La Civtat de Mallorca” i realisat per Antoni Garau, prevere mallorquí, tenen un valor extraordinari.
No és només un mapa antic. És gairebé una fotografia des passat.
Qui era Antoni Garau?
Antoni Garau era un prevere mallorquí des segle XVII. I això ja és interessant per si mateix.
Avui solem imaginar an es cartògrafs com a tècnics o militars, però durant segles molts d'homos de llengo i cultura pertanyien an es món eclesiàstic. Eren persones amb formació, accés a llibres i coneixements de geometria, història i escriptura.
Aquest mapa demostra, a més, un coneixement molt detallat de sa ciutat. No és una representació improvisada: hi ha voluntat de descriure, ordenar i deixar constància de sa Mallorca des seu temps.
“Ciutat de Mallorca”
Una de ses primeres coses que criden s’atenció és es nom.
No diu Palma. Diu “La Civtat de Mallorca”.
I això no era una excentricitat ni una manera poètica de xerrar. Durant segles, sa ciutat fou coneguda habitualment com a Ciutat de Mallorca.
De fet, quan molta gent de fora de Palma encara diu simplement “Ciutat”, està conservant una forma antiga de referir-se a sa capital.
Aquest nom tenia sentit perquè sa ciutat representava es centre polític, religiós i administratiu des Regne de Mallorca. Era sa capital i, en certa manera, simbolisava tot es territori.
Una ciutat tancada dins pedra
Lo primer que impressiona des gravat és sa força visual de ses murades.
Mallorca apareix completament enrevoltada per una línea defensiva potent, plena de bastions angulars preparats per resistir atacs. No hem d’olvidar que es Mediterrani des segle XVII era un espai insegur, amb conflictes constants, pirateria i amenaces militars.
Sa ciutat vivia literalment tancada dins ses seves defenses.
I així continuaria durant segles.
De fet, s’esbucament de ses murades no començaria fins a principis des segle XX, especialment a partir de 1902. Ses primeres demolicions, segons diverses fonts històriques, se varen fer gairebé d’amagat i durant sa nit, per evitar protestes i oposició popular.
Per molta gent, ses murades no eren només pedra. Formaven part de s'identitat de sa ciutat.
Avui costa imaginar-ho, però durant segles ses murades definiren literalment sa forma i es límits de sa ciutat.
Una ciutat atapïda dins murades
Dins es recinte fortificat, es mapa mostra una ciutat compacta, plena de construccions i carrers estrets.
No hi havia grans avengudes ni espais oberts com avui. Sa Ciutat des segle XVII era un espai fet per caminar, per viure apinyat dins murades i aprofitar cada pam de terreny disponible.
Entre totes ses construccions sobresurten especialment es campanars i edificis religiosos.
I això no és casual.
Es pes de sa religió
Una de ses coses que més sorprenen quan se llegeix sa llegenda des mapa és sa quantitat d’iglèsies, convents i institucions religioses que hi apareixen.
La Seu domina clarament sa silueta urbana, però no tota sola.
També hi trobam:
- convents franciscans
- dominics
- hospitals religiosos
- parròquies
- monestirs
Sa religió tenia un pes enorme dins sa vida quotidiana, social i política de sa ciutat.
Moltes d’aquestes institucions no només servien per resar. També gestionaven educació, assistència an es pobres, hospitals i part important de sa vida pública.
Un altre element que destaca és es port.
S'autor el representa ple de vaixells, deixant clar que Mallorca era una ciutat profundament connectada amb la mar.
Per aquí entraven mercaderies, notícies, viatgers i influències de tot es Mediterrani. Per tant Mallorca no era un lloc aïllat, era un punt de connexió entre territoris i cultures.
Es text en llatí
A sa part superior esquerra hi apareix una descripció en llatí.
Aquest text defineix Mallorca com una ciutat rica, fèrtil i important, destacant sa seva situació geogràfica i sa seva funció com a capital des Regne de Mallorca.
No era estrany que aquests textos fossin escrits en llatí. Continuava essent sa llengo culta i acadèmica d’Europa.
Però aquí hi ha un detall especialment interessant.
Una llegenda escrita en mallorquí
Mentres sa descripció general és en llatí, ses explicacions concretes de sa ciutat —és a dir, sa llegenda des costat dret— estan escrites en mallorquí.
“Ses descripcions de sa llegenda no estan escrites en llatí ni en castellà, sinó en mallorquí.”
I això té molt de valor.
Perquè mostra quina era sa llengo empleada per identificar espais, edificis i realitats quotidianes de sa ciutat.
Per tant, no xerram d’una traducció moderna ni d’una reinterpretació posterior, sinó de s'escriptura mallorquina vigent en aquell temps; o sia d'un document des segle XVII.
A més, també hi apareixen grafies antigues i formes pròpies de s’època, com Civtat, que reflecteixen una tradició escrita anterior a qualsevol normalisació contemporànea.
Un mapa que és molt més que un mapa
Aquest document no només serveix per veure com era sa Ciutat.
També permet entendre:
- com s’organisava
- quins espais tenien importància
- quin paper jugaven sa religió i sa defensa
- i fins i tot quina llengo s’empleava per descriure-ho tot
En certa manera, es mapa d’Antoni Garau és una síntesi visual de sa Ciutat des segle XVII.
Una ciutat murada, mediterrànea, religiosa, activa i plenament conscient de sa seva identitat.
I precisament aquí hi ha sa grandesa d’aquest document.
No només dibuixa una ciutat d'un altre temps. També conserva sa manera com aquella ciutat s’entenia a si mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada