Es mallorquins que reposen dins sa roca de Lluc
Allà on sa muntanya estreny es pas i es silenci té més pes que ses paraules, hi ha endrets que no fan renou però que ho diuen tot. Sa Cometa d'es Morts n'és un.
És un endret que molts de mallorquins desconeixem, fora des circuits més transitats, discret fins es punt de passar desapercebut. Però allà, dins sa roca, hi descansa una part molt antiga de s’història.
No és una sola cova: és un conjunt funerari
Quan xerram de sa Cometa d'es Morts, en realitat xerram d’un petit conjunt.
Per una banda hi ha sa cova principal (Cova I), coneguda des de fa segles, on ja s’hi havien vist ossos humans a flor de terra. És d’aquí d’on prové es nom.
A prop seu hi ha una segona cavitat (Cova II), molt més petita i amagada, que durant molt de temps va passar totalment desapercebuda.
De fet, aquesta galeria fou descoberta per casualitat l'any 1977 per un grup d’al·lots de s’Escolania de Lluc que exploraven sa zona. Quan s'endinsaren per una petita obertura, trobaren restes humanes i estructures funeràries que fins aquell moment havien passat inadvertides.
Aquesta galeria subterrània fou estudiada en detall p'en Cristòfol Veny, arqueòleg mallorquí i una de ses figures clau en s’estudi de sa prehistòria de ses Illes Balears.
Això és important: es nom de Cometa d'es Morts prové de sa presència d’ossos humans visibles dins sa cova principal, i no d’una interpretació simbòlica.
Abans de tot: es primers habitants
Sa Cova II mostra que aquest endret ja era utilisat com a lloc d’enterrament durant s’Edat des Bronzo (c. 1500–1300 aC), dins sa cultura naviforme.
Aquella gent vivia a poblats de pedra, coneixia bé es territori i havia construït una manera de viure adaptada a s’illa, amb agricultura, ramaderia i una organisació pròpia.
D’aquest primer moment s'han trobat ceràmiques fetes a mà, de formes arredonides, petits objectes d’os i restes humans dispersos. Era un ús senzill i col·lectiu, sense grans estructures.
Un segon moment: es talaiòtics i es sarcòfags
Segles més tard, ja dins es món talaiòtic final (c. segles V–IV aC), sa cova se torna utilisar.
I aquí és on apareix un dets elements més singulars de tot es jaciment: sarcòfags de fusta.
Fets a partir de troncs de pi buidats, aquests bubuls feien aproximadament un metro i poc més de llarg i tenien una cavitat interior molt ajustada.
Tot indica que es cossos eren col·locats en posició doblegada i, possiblement, subjectats amb cordes per poder cabre dins s’espai disponible.
A més, dins sa cova s’hi han trobat objectes de bronzo i ferro, comptes de vidre i ceràmica feta a torn, fet que indica contactes amb altres pobles i una societat més complexa.
Què s’hi va trobar
Ses excavacions dirigides p'en Cristòfol Veny permeteren recuperar un conjunt de materials que confirmen es doble ús de sa cova al llarg des temps.
D’una banda, corresponents a s’etapa més antiga (Edat des Bronzo), hi aparegueren ceràmiques fetes a mà de formes arredonides, petits objectes d’os com botons o peces que se duien penjades com adorn i restes humanes molt fragmentats.
D’altra banda, en es nivell més modern (talaiòtic final), es materials són diferents i indiquen una societat més complexa: objectes de bronzo com anells, peces de ferro com punxons, comptes de collar de pasta vítria de color blau intens i ceràmica feta a torn, possiblement d’importació.
També se documentaren restes de sarcòfags de fusta i elements associats an ets enterraments, fet poc habitual dins sa prehistòria mallorquina.
Un espai petit… però amb intenció
Sa galeria és estreta, baixa i d’accés incòmodo, fins es punt que a qualcuns trams obliga a avançar arrossegant-se.
S’hi han detectat acumulacions de pedres que podrien correspondre a antics murs destinats a tancar o protegir s’espai funerari.
Tot apunta que no se tractava d’una gran necròpolis, sinó d’un espai secundari, probablement destinat a un grup reduït i vinculat a sa cova principal.
Un lloc que encara pesa
Quan avui qualcú entra dins sa Cometa d'es Morts, ho nota.
Ses galeries són estretes, sa llum desapareix en pocs metros i es silenci és absolut.
No era un lloc pensat per quedar-hi, sinó per deixar-hi es que ja no hi eren.
I potser és precisament això lo que encara avui se percep.
Es nom i sa memòria
Es nom de Cometa d'es Morts ja s’aplicava des de temps antics an aquest endret.
Segons descriu en Cristòfol Veny, prové de sa presència d’ossos humans visibles dins sa cova principal.
Per lo que fa an es terme “cometa”, es seu significat no és del tot clar. Tot i que podria estar relacionat amb formes des relleu com ses comes, que designen petites fondalades de muntanya, no se pot assegurar amb certesa quin és es seu origen exacte en aquest cas.
Com arribar-hi
Arribar a sa Cometa d'es Morts no és difícil, però tampoc és un d’aquests llocs que te duen de sa mà.
Sortint des Santuari de Lluc, basta agafar es camí cap es Camí Vell de Lluc a Pollença (GR-221).
Després de travessar es torrent, s’ha de deixar es camí principal i seguir un tirany manco evident que s’endinsa dins es bosc.
No hi ha grans indicadors, i s’entrada és petita i fàcil de passar per alt.
Un tros de noltros
Sa Cometa d'es Morts no és només una cova.
És un rastre.
Un rastre de mallorquins que, fa milers d’anys, ja vivien, estimaven i enterraven an es seus amb sentit.
Gent que no ha deixat paraules, però sí gestos.
I aquests gestos encara avui romanen dins sa roca de Lluc.
No com una història llunyana, sinó com una part fonda de lo que som.
📚 Bibliografia
Cristòfol Veny (1979). El complejo funerario de una galería subterránea de la Cometa dels Morts (Lluc, Escorca, Mallorca).
Diccionari català-valencià-balear.
