Es dia que l'Inquisició va cremar una part de sa memòria de Mallorca
Al llarg de sa seva història, Mallorca ha viscut episodis que avui mos poden semblar difícils d'entendre. Històries de violència, persecucions i morts provocades per una cosa tan íntima com sa religió. Homos i dònes que varen esser perseguits, empresonats, torturats o assassinats perquè ses seves creences no coincidien amb ses que imposava es poder des seu temps.
I hi ha una cosa que no hauríem d'oblidar: aquelles persones eren mallorquines. Havien nascut a s'illa o hi vivien des de feia generacions. No eren gent arribada de fora, sinó membres de sa mateixa societat mallorquina.
A finals des segle XVII, l'Inquisició va intensificar sa persecució contra es conversos d'origen jueu de Mallorca. Entre aquestes famílies hi havia es Tarongí.
L'any 1691, després d'anys de vigilància, denúncies, empresonaments i processos, na Caterina Tarongí, es seu germà Rafel Benet Tarongí i es rabí Rafel Valls varen esser condemnats a morir cremats vius a sa foguetera.
Per entendre què va passar, hem de tornar uns anys enrere.
Una comunitat davall sospita
A Mallorca hi havia famílies de conversos, descendents des jueus que s'havien convertit an es cristianisme durant es segle XV, que continuaven essent vigilades pel Sant Ofici. Una part mantenia, en secret, determinades pràctiques de sa religió jueva, mentres que d'altres vivien ja plenament com a cristians.
A partir de sa segona mitat des segle XVII, sa pressió inquisitorial tornà augmentar. L'any 1677 començaren ses detencions massives contra es conversos que practicaven secretament es judaisme, i es processos de 1678 varen provocar una forta ruptura dins aquesta comunitat.
Entre es llinatges afectats hi havia es Tarongí.
Sa fugida de 1688
L'any 1688, un grup de conversos mallorquins intentà fugir de s'illa a bord d'un vaixell anglès amb so propòsit d'arribar a Livorno, un des principals llocs de refugi pes jueus sefardites. Però es vaixell no pogué partir i sa temptativa de fugida acabà essent descoberta. Es participants foren detenguts i començaren uns processos que durarien tres anys.
Lo que havia de ser una fugida se va convertir en es començament d'un procés que acabaria l'any 1691 amb una de ses majors tragèdies de s'història des xuetes de Mallorca.
Tres anys dins ses presons de l'Inquisició
Des de 1688 fins a 1691, es detenguts romangueren empresonats i sotmesos an es procediments del Sant Ofici. Es processos inquisitorials podien esser llargs i durs, i es reus quedaven completament sotmesos a una institució que disposava de mitjans molt poderosos per obtenir confessions i condemnes.
Una part dets acusats acabaren abjurant de ses seves creences i foren reconciliats amb sa fe catòlica. Però no tots varen cedir.
Entre es que se mantengueren ferms hi havia na Caterina Tarongí, es seu germà Rafel Benet Tarongí i es rabí Rafel Valls. Per a l'Inquisició, negar-se a renunciar a ses creences considerades herètiques podia significar esser condemnats com a «relaxats en persona», és a dir, lliurats an es braç secular per esser executats.
Es processos inquisitorials se redactaven en castellà, sa llengo de s'administració i des tribunal, mentres que dins sa documentació mallorquina trobam també declaracions i documents que originàriament s'havien fet en sa llengo des regne i que després se traduïen an es castellà. Aquest fet mostra sa coexistència de ses dues llengos dins sa documentació de s'època.
Però aquesta diferència lingüística no era es motiu de sa persecució. Sa «pertinàcia» que apareix dins ses sentències inquisitorials tenia un significat religiós: se referia an aquells que, segons es criteri del Sant Ofici, persistien en ses seves creences i se negaven a abjurar de sa fe jueva.
I així arribam a l'any 1691.
Es quatre autos de fe de 1691
Durant aquell any se celebraren a Mallorca quatre autos de fe, es 7 de març, es 1 i 6 de maig i es 2 de juny. En es conjunt d'aquests actes, sa font contemporània d'en Francisco Garau xerra de 88 reus i 37 relaxats, entre es quals només tres varen esser considerats pertinaces fins a sa mort.
Dia 6 de maig de 1691 tengué lloc es tercer i més tràgic des quatre autos. Entre es condemnats hi havia na Caterina Tarongí, es seu germà Rafel Benet Tarongí i es rabí Rafel Valls.
Es tres varen esser cremats vius a sa foguetera. En Garau ho deixa escrit de manera explícita: Caterina fou lliurada al braç secular «para ser quemada viva»; Rafel Benet, «para ser abrasado vivo», i Rafel Valls també fou condemnat a morir a ses flames.
Ses altres persones executades en es conjunt d'aquells autos varen esser mortes abans d'esser cremades, principalment a garrot. Es tres que varen esser cremats vius foren precisament na Caterina Tarongí, en Rafel Benet Tarongí i en Rafel Valls.
Na Caterina tenia quaranta-cinc anys.
Sa font de 1691
La Fee Triunfante (1691), obra des jesuïta Francisco Garau, recull es processos i ses condemnes des quatre autos de fe celebrats a Mallorca aquell any. En es cas de na Caterina Tarongí, es text descriu sa seva actitud com a «pertinaz» i assenyala que se va mantenir sense renunciar a ses seves creences.
Es document mos mostra així sa naturalesa religiosa de sa condemna segons es criteri del Sant Ofici. També hi apareix es seu nom escrit com «Catalina Terongí», una forma pròpia de sa llengo castellana en què està redactada s'obra.
És important recordar que La Fee Triunfante és una font contemporània, però no neutral: en Garau escriu des de sa perspectiva de l'Inquisició i presenta es càstig com una victòria de sa fe catòlica. S'historiografia posterior també ha assenyalat es caràcter propagandístic de s'obra.
Na Caterina Tarongí va morir a sa foguetera sense renunciar a ses seves creences.
Sa condemna no acabà amb sa foguetera
Però es càstig no acabava amb sa mort.
Es sambenitos, penjats en es convent de Sant Domingo, servien per mantenir públicament es record des condemnats i des seus llinatges. Amb so pas des temps, aquesta estigmatització s'acabà convertint en una marca social que afectà es quinze llinatges que tradicionalment han estat identificats com a xuetes.
Sa persecució no acabà, per tant, amb ses execucions. Sa memòria des condemnats va continuar vinculada an es seus llinatges i va contribuir a mantenir durant generacions una forta discriminació social contra es descendents des conversos.
L'Inquisició acabaria desapareguent, però sa marca que havia deixat damunt aquests llinatges continuaria durant generacions.
Sa memòria de na Caterina Tarongí encara és present a Palma
Més de tres-cents anys després d'aquelles fogueteres, sa memòria des condemnats continua present dins sa mateixa ciutat on varen esser perseguits.
Dia 2 de setembre de 2018 s'inaugurà, a sa plaça Gomila de Palma, es Memorial an es xuetes, dedicat a ses víctimes des darrers autos de fe de 1691.
Na Caterina també té avui un carrer amb so seu nom a Palma. Dia 4 de maig de 2018, s'antic carrer Belchite, a Sa Vileta, va passar a dir-se carrer de Caterina Tarongí. Una publicació de sa UIB confirma aquesta dedicació i situa es carrer a sa barriada de Sa Vileta.
Es seu nom, que un dia va esser pronunciat dins un tribunal inquisitorial abans d'enviar-la a sa foguetera, avui forma part des nomenclàtor de Palma.
Una memòria que encara és nostra
Es cas de na Caterina Tarongí és s'història d'una comunitat mallorquina perseguida per ses seves creences i marcada durant generacions per un estigma que va sobreviure a sa pròpia Inquisició.
Ses fogueteres de 1691 fa més de tres-cents anys que s'apagaren. Però sa memòria d'aquells fets continua formant part de Mallorca.
Recordar-los no és mirar enrere per simple curiositat. És reconèixer una part de sa nostra història, també quan aquesta història mos incomoda.
Perquè es passat de Mallorca no està fet només de lo que mos agrada recordar. També està fet d'allò que no hauríem de tornar oblidar.
Fonts consultades
Francisco Garau, La Fee Triunfante en quatro autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición en que han salido ochenta y ocho reos, y de treinta y siete relajados solo hubo tres pertinaces, Mallorca, Viuda Guasp, 1691. Font contemporània dets autos de fe i des processos.
Antoni Picazo Muntaner, «Chuetas de Mallorca: el caso de los hermanos Tarongí», Cuadernos Judaicos, núm. 37, 2020, Universitat de les Illes Balears, pàg. 125-139.
Ruth Miguel Franco i Assumpció Rost Bagudanch, estudis sobre es contacte lingüístic i sa documentació històrica de Mallorca, amb exemples de documents i declaracions originàriament en «sa llengo des país» traduïts posteriorment an es castellà.
Universitat de les Illes Balears, estudis i materials sobre sa persecució des xuetes i ets autos de fe de 1691.
Gran Enciclopèdia Catalana, veu «Xueta». Font de consulta general sobre es xuetes, es seus llinatges i sa persecució inquisitorial.
Laura Miró Bonnín, «Felet, no’t dons! Caterina Tarongí, una dona valenta», Última Hora, 31 de gener de 2017.
IB3 Notícies, materials sobre sa commemoració de ses víctimes de sa «Cremadissa» de 1691.
dBalears, informació sobre es Memorial an es xuetes de sa plaça Gomila i es carrer de Caterina Tarongí, 2018.
