S'HISTÒRIA DE BALEARICA REGNA

Va existir es «Regne Baleàric» abans de sa conquista musulmana? 

Quan llegim La Historia General del Reyno Baleárico, d'en Joan Dameto, hi trobam afirmacions que desperten sa curiositat i conviden a investigar ses fonts. Una d'elles apareix en es llibre I, pròleg 14, pàgina 88, quan s'autor escriu:¹

«De lo cual se infiere, que se engaño notoriamente un moderno en decir, que estas islas con sus agregadas tuvieron titulo de Reyno de Mallorca desde que las ocuparon los moros, porque a mas de lo dicho, tenemos la autoridad del famoso astrologo, y poeta Manilio, el cual llama a nuestras islas, Balearica Regna.»

A primera vista, sembla que en Dameto defensa que ses Balears ja eren conegudes com a «regne» molts de segles abans de sa conquista musulmana. Però, ¿és realment això lo que diuen ses fonts?

Una cita que he pogut comprovar

En aquest cas no m'he limitat a repetir lo que diu en Dameto. He anat directament a sa font que ell cita: Gaspar Escolano, Década primera de la Historia de la insigne y coronada ciudad y Reyno de Valencia, llibre IV, capítol VII.²

Allà n'Escolano escriu textualment:

«Tuvieron todas estas Islas con las demás agregadas, título de Reyno de Mallorca, desde que las ocuparon los Moros...»

Per tant, en Dameto no inventa aquesta afirmació ni atribueix falsament unes paraules a n'Escolano. Sa cita és correcta.

Qui era en Gaspar Escolano?

Gaspar Escolano (1560-1619) fou un historiador i cronista valencià, autor d'una de ses obres històriques més importants des seu temps: sa Década primera de la Historia de la insigne y coronada ciudad y Reyno de Valencia.

Sa lectura comparada de ses dues obres mostra que en Joan Dameto coneixia molt bé n'Escolano i que va extreure una part important de s'informació geogràfica i històrica relativa a ses Balears.

Això no significa que en Dameto depengués exclusivament de n'Escolano, però sí que aquest fou, sense dubte, una de ses seves fonts principals.

Qui era en Manili?

Per rebatre a n'Escolano, en Dameto recorr a una autoritat molt més antiga: en Marcus Manilius, poeta i astròleg romà que visqué probablement entre es segles I aC i I dC, autor des poema didàctic Astronomica³, també conegut com Astronomicó, escrit en hexàmetres i dividit en cinc llibres.

No era historiador ni jurista, sinó poeta. Aquest detall és important, perquè es llenguatge poètic sovint utilitza expressions solemnes que no s'han d'entendre necessàriament com a descripcions polítiques exactes.

Què significa Balearica regna?

En Dameto cita en Manili amb aquestes paraules: Balearica regna

Literalment significa: es regnes baleàrics

o bé: es regnes de ses Balears.

Hi ha que fixar-se en un detall important: regna és plural.

En Manili no xerra d'un «Regne de Mallorca», ni descriu una institució política concreta. Fa servir una expressió literària referida a ses Balears.

En llatí clàssic, regnum podia significar tant un regne com un territori o un domini, segons es context.

Per què existeixen lectures diferents?

Pot sorprendre que unes edicions diguin Balearica regna i altres Balearica rura. Sa resposta és senzilla: s'obra original d'en Marc Manili no s'ha conservat.

S'autògraf escrit pes mateix autor se va perdre fa molts de segles. Tot lo que ha arribat fins es nostres dies són còpies medievals de còpies encara més antigues, copiades a mà per diferents escrivans.

Amb so pas des temps, aquestes còpies varen introduir petites diferències dins es text. Per això es filòlegs comparen tots es manuscrits conservats per intentar reconstruir, tan fidelment com sigui possible, lo que probablement va escriure en Manili.

És precisament d'aquest procés que neix es debat entre ses lectures Balearica regna i Balearica rura.

Aquesta qüestió és important per entendre què és sa crítica textual. No consisteix a decidir arbitràriament quina paraula agrada més, sinó a reconstruir un text antic a partir des testimonis que han sobreviscut an es pas des segles.

Un detall que fa encara més interessant aquesta cita

Durant aquesta investigació he pogut reconstruir, en part, s'història de sa lectura Balearica regna.

A una antiga edició comentada derivada de sa tradició editorial d'en Joseph Justus Scaliger (1540–1609), una figura fonamental de sa filologia clàssica i de sa crítica textual des segles XVI-XVII, apareix aquesta nota crítica:⁴

V. 641. Balearica regna. Vetusti quattuor melius rura. Ut infra versu 767. Dorica rura.

És a dir:

«Vers 641. Balearica regna. Quatre manuscrits antics ofereixen una lectura millor: rura. Com també més avall, en es vers 767: Dorica rura.»

Aquesta nota és molt reveladora, perquè mostra que n'Scaliger imprimia Balearica regna, però an es mateix temps reconeixia que quatre manuscrits antics transmetien Balearica rura, lectura que considerava preferible.

Tanmateix, s'investigació no acaba aquí.

He pogut comprovar directament que sa primera edició impresa coneguda de s'Astronomicon, publicada p'en Johann Müller de Königsberg (Regiomontanus) a Nuremberg l'any 1473 (1473-1474 segons alguns catàlegs), ja imprimeix sa lectura Balearica regna.⁵

Aquest descobriment és especialment important perquè demostra que en Joseph Scaliger no fou s'autor d'aquesta lectura, sinó que la va heretar d'una tradició impresa molt anterior.

Ara bé, això no resol definitivament s'origen de sa variant. Amb ses fonts consultades fins ara encara no és possible determinar si en Regiomontanus reproduïa fidelment un manuscrit avui desaparegut o si seguia una tradició editorial anterior.

Té raó en Dameto?

Sa resposta necessita qualcuns matisos.

En Dameto no inventa sa cita. Sa lectura Balearica regna existia molt abans de sa publicació de sa seva obra i apareix documentada, com a mínim, a sa primera edició impresa coneguda de s'Astronomicon.

Ara bé, això no demostra necessàriament que existís una entitat política oficial anomenada «Regne Baleàric» ni tampoc un «Regne de Mallorca».

Lo que fa en Dameto és oposar dues autoritats.

Per una banda, n'Escolano sosté que ses Balears reberen es títol de Regne de Mallorca d'ençà que ses illes foren conquistades pes musulmans.

Per s'altra, en Dameto replica que en Manili ja emprava molts de segles abans s'expressió Balearica regna, i ho utilitza com argument per defensar una antiguetat molt més remota de s'idea de «regne» aplicada a ses Balears.

Ara bé, aquest argument continua essent discutible, perquè una expressió poètica no equival necessàriament a una denominació política oficial.

Què podem afirmar realment sobre un «Regne Baleàric»?

Aquí convé anar alerta amb ses conclusions.

No podem concloure simplement: «En temps d'en Manili no hi havia cap Regne Baleàric.»

Això seria una afirmació històrica absoluta que s'article no demostra directament.

En canvi, sí que podem concloure una cosa molt més sòlida: En temps d'en Manili no existeix cap evidència històrica que ses Balears constituïssin un regne anomenat «Regne Baleàric».

I, tenguent en compte es context històric, resulta molt difícil interpretar Balearica regna com una referència a un vertader «Regne Baleàric».

Quan en Manili escriu, ses Balears formen part de s'òrbita de Roma i, després de sa conquista d'en Quint Cecili Metel l'any 123 aC, queden incorporades a s'estructura política romana. Per tant, s'expressió d'en Manili sembla respondre molt més a un recurs poètic que no a sa descripció d'una realitat política concreta.

Això no significa que poguem descartar qualsevol forma d'organització política anterior a Roma. Significa que no tenim proves que permetin identificar aquella organització amb un «Regne Baleàric».

I abans des romans?

Encara resulta més difícil sostenir que existís un «Regne Baleàric» abans de s'arribada des romans.

Ses comunitats pretalaiòtiques i talaiòtiques de Mallorca i Menorca s'organitzaven en poblats i comunitats independents, i ses fonts antigues descriuen sobretot sa fama des foners balears, no s'existència d'un regne unificat que governàs totes ses illes.

Amb ses proves històriques disponibles avui, no hi ha cap evidència que permeti xerrar d'un «Regne Baleàric» anterior a Roma.

Això és diferent d'afirmar que sabem amb absoluta certesa com s'organitzaven políticament totes ses comunitats de ses illes. Sa documentació conservada no permet arribar tan lluny.

Una manera d'escriure pròpia des seu temps

An es segles XVI i XVII era habitual que ets historiadors debatessin entre ells recolzant-se en autors grecs i romans.

Quan una autoritat clàssica semblava donar soport a una determinada interpretació històrica, es seu testimoni adquiria un enorme valor.

En Dameto fa exactament això: utilitza en Manili per rebatre s'interpretació de n'Escolano.

Per això, més que llegir Balearica regna com si fos una inscripció oficial que demostràs s'existència d'un regne, és necessari entendre com funciona s'argumentació d'en Dameto dins es seu propi temps.

Ell no està fent crítica textual moderna ni una reconstrucció arqueològica de s'organització política de ses Balears. Està utilitzant es testimoni d'un autor clàssic per reforçar sa seva interpretació històrica.

Reflexió final

Aquest petit debat entre n'Escolano i en Dameto mos mostra com treballaven ets historiadors des segle XVII.

No se limitaven a explicar es fets. També discutien ses opinions des seus predecessors i intentaven reforçar es seus arguments amb s'autoritat dets autors clàssics.

En aquest cas, sa consulta directa de n'Escolano mos ha permès comprovar que en Dameto citava correctament sa seva font.

S'investigació de sa tradició textual d'en Manili també ha permès establir un fet important: sa lectura Balearica regna ja apareix a sa primera edició impresa coneguda de s'Astronomicon (1473), mentres que una nota crítica derivada de sa tradició editorial d'en Joseph Scaliger indica que quatre manuscrits antics transmetien sa lectura Balearica rura.

Per tant, avui podem afirmar documentalment que Balearica regna formava part, com a mínim, de sa tradició impresa des segle XV. En canvi, encara no podem determinar amb certesa quin és s'origen exacte d'aquesta variant ni si procedia d'un manuscrit avui desaparegut.

I aquesta distinció és fonamental.

Una cosa és demostrar que una lectura textual existeix i una altra, molt diferent, demostrar que lo que aquesta lectura sembla dir correspon a una realitat política històrica.

En aquest cas, podem demostrar sa presència de Balearica regna en sa tradició textual d'en Manili. Lo que no podem demostrar és que aquesta expressió fos es nom d'un vertader «Regne Baleàric».

Aquesta és, probablement, sa conclusió més important d'aquesta investigació. No perquè resolgui definitivament sa qüestió, sinó perquè permet distingir entre lo que avui podem demostrar documentalment i lo que continua pendent de confirmació.

Nota final

Aquesta investigació continua oberta.

Durant sa seva elaboració ha estat possible demostrar que sa lectura Balearica regna ja apareix documentada a sa primera edició impresa coneguda de s'Astronomicon, publicada a Nuremberg l'any 1473 p'en Johann Müller de Königsberg (Regiomontanus).

Aquesta descoberta obliga a matisar s'història textual d'aquest passatge, ja que demostra que sa variant és molt anterior an en Joseph Scaliger i també an en Joan Dameto.

Per arribar fins aquí ha estat necessari dedicar moltes hores a sa consulta directa de fonts originals, edicions antigues, incunables, biblioteques digitals, fons patrimonials i edicions crítiques, amb s'objectiu de comprovar personalment cada una de ses cites i cada una de ses variants textuals.

Precisament per això, he preferit distingir sempre entre lo que avui podem demostrar documentalment i lo que, de moment, continua essent una hipòtesi. Crec que aquesta és s'única manera rigorosa de fer feina amb texts antics.

Tanmateix, encara falta per resoldre una qüestió essencial:

quin és s'origen exacte de sa lectura Balearica regna?

Determinar si en Regiomontanus reproduïa fidelment un manuscrit avui desaparegut o si seguia una tradició editorial anterior requerirà continuar investigant sa transmissió textual de s'obra d'en Manili.

És precisament aquesta incògnita sa que manté oberta aquesta investigació.

Notes

¹ Joan Dameto, La Historia General del Reyno Baleárico, Mallorca, 1632, llibre I, pròleg 14, p. 88.

² Gaspar Escolano, Década primera de la Historia de la insigne y coronada ciudad y Reyno de Valencia, llibre IV, capítol VII.

³ Marcus Manilius, Astronomica, llibre IV.

⁴ M. Manilii Astronomicon, edició derivada de sa tradició editorial d'en Joseph Scaliger. Nota crítica an es vers 641: «V. 641. Balearica regna. Vetusti quattuor melius rura. Ut infra versu 767. Dorica rura.»

⁵ Astronomicon. Nuremberg: Johann Müller de Königsberg (Regiomontanus), 1473 (1473-1474 segons alguns catàlegs), primera edició impresa coneguda de s'obra. En es llibre IV imprimeix sa lectura «Balearica regna.»